Junts per Catalunya - Lliures per Europa

What Junts per Catalunya - Lliures per Europa has said (3)

• 2026-04-18 “Turull acusa Pedro Sánchez de "mentir i menysprear el català" en excloure'l com a requisit per a la regularització d'immigrants — El secretari general de Junts afirma que el govern d'Illa "renuncia a la centralitat del país" en negar-se a abaixar impostos a les classes mitjanes i treballadores o a defensar la llengua El secretari general Jordi Turull ha acusat Pedro Sánchez de "mentir i menysprear el català" per excloure'l com a requisit en el procés de regularització d'immigrants. En el marc del Consell Nacional del partit celebrat a Barcelona, Turull ha assegurat que la primera proposta del text el català era un requisit i en el text definitiu no. El dirigent de Junts també ha lamentat que regularització massiva del Govern espanyol s'ha fet "sense consens, amb mentides i traspassant tota la responsabilitat" i ha alertat que "els ajuntaments es troben desbordats, sense finançament i capacitat administrativa per abordar aquest procés amb garanties". Per altra banda, en la seva intervenció, el dirigent de Junts ha lamentat que el govern d'Illa "renuncia a la centralitat del país", mantenint una "asfíxia fiscal" a les classes mitjanes i treballadores perquè "renuncia a abaixar els impostos". Aquesta setmana, el tripartit de PSC, ERC i Comuns ha votat en contra de la proposta de Junts per rebaixar els impostos: "s'han negat a deflactar l'IRPF, a eliminar l'impost de successions i a rebaixar els impostos que paguem els catalans", i ha afegit que "és un Govern que només recapta i el que recapta no serveix per millorar els serveis dels catalans". Turull ha denunciat que Illa ha "renunciat a la defensa de la llengua i dels catalans" i li ha recordat que "defensar la llengua no és una opció, és una obligació". En aquest sentit, ha alertat que "ens trobem en un moment d'ofensiva clara contra el català i contra allò que som. Fins al punt que alguns ja gosen qüestionar símbols tan essencials com Sant Jordi". En aquesta línia, ha lamentat també que l'executiu socialista també ha renunciat a una sèrie de coses que afecten la ciutadania com Rodalies, les obres de Sixena, la immersió lingüística, o la llengua catalana. "El president Illa està únicament centrat en la defensa de la supervivència de Pedró Sánchez i del PSOE", ha reblat. En resposta a Rufián, que va dir que volia omplir més tiktoks que biblioteques, Turull ha defensat que "nosaltres som els que volem omplir-ho tot, les xarxes, les biblioteques, les escoles, les cases, els carrers i les urnes. Les volem omplir de Catalunya i de catalanitat. De progrés i de llibertat". Finalment, Turull ha acabat el seu discurs fent una crida a "tornar a aixecar Catalunya" perquè assegura que "el país necessita gent disposada a defensar la nació, a defensar la llengua, la cultura i les institucions, el seu teixit econòmic i productiu sense complexes. I això avui només ho fa Junts per Catalunya". Barcelona, 18 d'abril de 2026.”
• 2026-04-17 “Junts denuncia que Hisenda vol fer tributar la venda del pis a les persones grans que viuen en una residència — Calvo: "Parlem de persones que no venen el seu habitatge per caprici, sinó per necessitat, perquè han de pagar una residència. No es pot penalitzar fiscalment una situació de vulnerabilitat" La portaveu adjunta de Junts al Congrés, Pilar Calvo, ha registrat una bateria de preguntes al govern espanyol reclamant explicacions sobre el criteri de l'Agència Tributària en relació amb la tributació de la venda de l'habitatge habitual de persones majors de 65 anys que resideixen en centres geriàtrics per motius de dependència. En plena campanya de la renda, Junts alerta que Hisenda ha fet saltar les alarmes entre les persones grans en aplicar un criteri que contradiu resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Madrid, basades en la doctrina del Tribunal Suprem. El criteri d'Hisenda s'estableix en la resposta a una consulta vinculant a l'Agència Tributària en el que s'assenyala que un immoble deixa de considerar-se habitatge habitual si han passat més de dos anys des que el contribuent viu en una residència, sense tenir en compte que les persones que estan en una residència normalment és per motius de salut o dependència. Això podria obligar moltes persones majors de 65 anys a tributar per l'IRPF pels beneficis obtinguts en la venda del seu pis. Calvo alerta que aquesta interpretació ignora la realitat de moltes famílies: "Parlem de persones que no venen el seu habitatge per caprici, sinó per necessitat, perquè han de pagar una residència. No es pot penalitzar fiscalment una situació de vulnerabilitat". La diputada també adverteix que aquest criteri pot provocar efectes perversos, com forçar la venda precipitada d'habitatges abans dels dos anys per evitar la tributació, o perjudicar persones que eventualment podrien haver tornat al seu domicili si les seves circumstàncies haguessin canviat. A més, Junts assenyala que aquesta interpretació té un impacte especialment negatiu a Catalunya. En l'Impost de successions, l'habitatge habitual pot gaudir d'una reducció del 95% del seu valor en determinades transmissions familiars però, si deixa de ser considerat habitatge habitual perquè el titular ha viscut més de dos anys en una residència, aquesta bonificació es pot perdre. "La decisió d'Hisenda no només castiga les persones grans, sinó que també perjudica les famílies catalanes en el moment de les herències", ha denunciat Calvo. La diputada recorda que la Llei de l'IRPF estableix que la venda de l'habitatge habitual de persones majors de 65 anys està exempta de tributació, i que la normativa contempla excepcions quan el canvi de residència es produeix per causes justificades, com és l'ingrés en una residència. És per aquest motius que Junts reclama al govern espanyol que aclareixi el criteri aplicat per Hisenda, si preveu modificar la normativa per adaptar-la a la realitat de les persones dependents, quantes persones s'han vist afectades i quin ha estat l'import recaptat. També demana quina és la base legal concreta que sustenta aquesta interpretació i si el govern ha rebut advertiments o peticions per part de la Generalitat de Catalunya sobre el possible impacte de la mesura a Catalunya. Junts ja ha inclòs la mesura per garantir que la casa d'una persona gran segueixi sent considerada habitatge habitual un cop ingressi en una residència en una proposició no de llei presentada aquesta setmana al Congrés. Madrid, 17 d'abril de 2026”
• 2026-04-16 “El Parlament aprova blindar el model català de recerca i garantir-ne la independència, el finançament i el talent — El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció defensada pel diputat de Junts per Catalunya, Antoni Castellà, amb l'objectiu de reforçar el sistema català de recerca i innovació i preservar-ne els pilars fonamentals: l'autonomia institucional, l'excel·lència científica i el finançament sostingut. Castellà ha reivindicat que "Catalunya ha construït durant dècades un ecosistema de recerca reconegut internacionalment" gràcies a tres grans eixos: les polítiques de captació i retenció de talent, una governança basada en l'autonomia dels centres i un finançament estable. En aquest sentit, ha advertit que "ara cal consolidar aquest model i evitar qualsevol retrocés". La moció aprovada insta el Govern a garantir el desplegament efectiu de la Llei de la ciència de Catalunya, no només des d'un punt de vista formal, sinó també respectant-ne "l'esperit i la filosofia", amb especial èmfasi en l'autonomia dels centres de recerca en la gestió dels recursos. Un dels punts centrals del text és el rebuig explícit a qualsevol ingerència política en la selecció de directors dels centres de recerca. La iniciativa defensa que aquests processos s'han de basar exclusivament en criteris de mèrit, capacitat i trajectòria, i han d'estar liderats per comitès científics independents. En matèria de talent, el Parlament aposta per consolidar i ampliar programes estratègics com ICREA, Beatriu de Pinós i Serra Húnter. Castellà ha subratllat que aquests instruments "han estat clau per situar Catalunya al mapa internacional de la recerca" i ha defensat reforçar-ne tant els recursos com el disseny. La moció també incorpora la garantia de contractes mínims de quatre anys per al personal investigador en formació. La iniciativa inclou, a més, un programa extraordinari de compensació per als grups de recerca afectats per retallades de finançament internacional, especialment derivades de decisions d'administracions com la dels Estats Units, que han impactat en projectes competitius catalans. Pel que fa a la governança, el text aprovat reclama que la Generalitat formalitzi i faci pública la seva participació en la Fundació Fraunhofer de Catalunya, en coherència amb la seva aportació econòmica, per garantir transparència i control públic. Així mateix, es demana equiparar les eines de gestió dels centres CERCA amb les d'aquesta fundació per millorar la seva capacitat operativa. En l'àmbit universitari, la moció estableix que el finançament públic per al 2026 haurà de superar, com a mínim, el nivell executat el 2025, per assegurar el correcte desenvolupament de les funcions docents, de recerca i de transferència. Finalment, el Parlament també ha avalat mantenir el règim d'incompatibilitats dels membres del Govern, garantint-ne la dedicació exclusiva, així com impulsar un programa pilot per fomentar la innovació derivada de la recerca de frontera. Barcelona, 16 d'abril de 2026”